Benvolguts,

he tardat dies a entrar el meu primer missatge. Però així també tinc més coses que explicar-vos.

Hem quedat tres dies ja amb la Joe. La veritat és que estem congeniant molt. Ella és tímida, però aquesta timidesa va desapareixent a mesura que passen els dies. És una nena encantadora, i el seu pare també. Ell ens va convidar a mi i el meu xicot, el Josep, a dinar a casa. Diu que li agradaria considerar-nos de la seva família, així com que nosaltres ens en sentim part. I evidentment, així és. És més, ells també es poden considerar de la nostra familia, ja que seran sempre benvinguts. Avui mateix, la Joe ha conegut el meu pare, i amb ell el món de les Arts Marcials. Quan ha sabut que ell n'era professor, m'ha dit que li feia molta il·lusió veure-ho. Li ha agradat molt, i ja està emocionada de poder-ne fer un altre dia. Després d'això hem anat a donar un vol pel barri vell. Dalt una torre de la muralla hem pres el sol mentre xerràvem d'un munt de coses. La despedida sempre es fa esperar. Si no fos pel munt de coses de la universitat que he de fer, ens quedariem tot el dia juntes donant vols. La Joe també es vol quedar sempre més estona.

Hem quedat que la propera setmana farem una excursió a la muntanya. A la Joe li fa il·lusió anar-hi quan hi hagi neu. Tot i així, aquesta excursió servirà per veure què tal va la caminada. N'estic segura que anirà molt bé i no es cansarà. Ella és tota una dona, forta i espavilada.