Companys i companyes!!

Com van les vostres mentories? Han passat molts dies i coses des de l'última entrada, i jo cada dia gaudeixo i experimento més amb la meva mentoria.

Ens vam quedar a l'excursió que vam fer amb la Joe a St. Martí de Llèmena. Com ja deveu imaginar, la Joe és una caminadora nata. Ella va portar la batuta fins al final. Vam ser un bon grup amb alguns companys de feina d'en Josep que van fer riure molt a la Joe.

Jo també vaig estar dues setmanes sense poder veure la Joe durant l'època d'examens. Ara que tinc temps però, arribem a quedar dues vegades per setmana, ja sigui per fer alguna activitat, anar al cinema, a prendre quelcom i xerrar i xerrar, per fer una mica de reforç amb les naturals, o també per anar a l'oculista! Un dia interessant va ser el que vam anar a Barcelona. La Joe em va acompanyar a un campionat de Taekwondo que tenia allà al matí. La pobre es va llevar a les 5 del matí!! Però va valer la pena, perquè el dia va ser intens. Després de competir vam anar a casa en Josep i la Joe per fi va conèixer la seva gosseta!. Després d'això vam anar a una xocolatada que organitzaven uns nois del barri que reclamaven una vivenda digne, i a l'hora de dinar... la Joe va provar la cuina coreana!. Amb la panxa tipa vam visitar la Catedral del Mar, el barri antic de Barcelona.. fins que vam arribar a l'Altair, i mirant llibres i guies, guies i llibres del Senegal i d'un munt de diferents països del món, es van fer les tantes. Ja fosc vam tornar a Girona, i vam deixar la Joe a caseta dormint :)

Personalment, com veig que cursa la meva mentoria? Doncs molt bé. La Joe cada dia riu i té més confiança amb mi. Tenim molt per fer juntes!!

Benvolguts,

he tardat dies a entrar el meu primer missatge. Però així també tinc més coses que explicar-vos.

Hem quedat tres dies ja amb la Joe. La veritat és que estem congeniant molt. Ella és tímida, però aquesta timidesa va desapareixent a mesura que passen els dies. És una nena encantadora, i el seu pare també. Ell ens va convidar a mi i el meu xicot, el Josep, a dinar a casa. Diu que li agradaria considerar-nos de la seva família, així com que nosaltres ens en sentim part. I evidentment, així és. És més, ells també es poden considerar de la nostra familia, ja que seran sempre benvinguts. Avui mateix, la Joe ha conegut el meu pare, i amb ell el món de les Arts Marcials. Quan ha sabut que ell n'era professor, m'ha dit que li feia molta il·lusió veure-ho. Li ha agradat molt, i ja està emocionada de poder-ne fer un altre dia. Després d'això hem anat a donar un vol pel barri vell. Dalt una torre de la muralla hem pres el sol mentre xerràvem d'un munt de coses. La despedida sempre es fa esperar. Si no fos pel munt de coses de la universitat que he de fer, ens quedariem tot el dia juntes donant vols. La Joe també es vol quedar sempre més estona.

Hem quedat que la propera setmana farem una excursió a la muntanya. A la Joe li fa il·lusió anar-hi quan hi hagi neu. Tot i així, aquesta excursió servirà per veure què tal va la caminada. N'estic segura que anirà molt bé i no es cansarà. Ella és tota una dona, forta i espavilada.